No parlaré sobre la llei de l’atracció i de com les nostres bones vibracions ens ajuden a aconseguir somnis anhelats. La veritat és que seria meravellós que les coses funcionessin d’aquesta manera; només n’hi hauria prou amb desitjar una cosa molt i concentrar-se molt fort perquè es fes realitat. Encara que la realitat no és tan idònia, cal no oblidar que molt sovint i per a bé o per a mal, la creença que alguna cosa succeirà pot condicionar la manera en què ens comportem, afavorint que aquesta situació acabi succeint. Es tracta del fenomen de la Profecia autocomplerta.
Les Profecies autocomplertes són aquells pensaments consistents en prediccions els quals acaben sent la causa de la seva pròpia realització. El fet de tenir present el pensament predictiu fa que actuem de tal manera que aquest s’acabi complint. En altres paraules, adoptem una manera d’actuar que resulti coherent amb la creença o el pensament predictiu que sostenim. D’aquesta manera, quan comprovo que la xerrada amb el cap ha anat tan malament com havia previst, perdo de vista que el meu comportament probablement s’ha ajustat a la profecia, afavorint el seu compliment. Potser m’he mostrat sec i a la defensiva perquè estava convençut que la meva proposta de pujada de sou no li agradaria (segons jo havia profetitzat), i aquesta mateixa actitut ha provocat que la rebutgi. Quelcom semblant ocorre quan algun mitjà de comunicació augura la pujada en borsa de les accions de determinada empresa. Aquesta predicció, la qual és merament una especulació, fa que la gent s’animi a comprar les accions provocant finalment la profetitzada pujada d’aquestes.
A La Teoria de la comunicació humana (Watzlawick, Beavin i Jackson, 1981), els autors aporten com a exemple de Profecia autocomplerta el cas de la tradició de les famílies jueves orientals, segons la qual es concertaven els matrimonis dels fills mitjançant els serveis d’un “casamentero”. Aquest conversava amb la noia i l’informava “confidencialment” que el noi estava molt interessat en ella, encara que no s’atrevia a dir-li-ho, i la convidava a fixar-se en com aquest la mirava dissimuladament. El noi rebia una informació semblant i, en la majoria d’ocasions, totes dues profecies es complien i sorgia l’atracció i l’enamorament.
El fenomen de la Profecia autocomplerta té especial influència en la manera en què les opinions que tenim de nosaltres mateixos ens condicionen. Si considero que soc una persona tímida i amb poques habilitats socials, el meu comportament en una situació amb altres persones es decantarà a ser aquell que confirmi la imatge que tinc de mi mateix, retraient-me i limitant la interacció. És important tenir en compte que la imatge que ens formem de nosaltres mateixos es construeix a partir de la infància. Per aquest motiu és convenient que els nens rebin missatges de pares i professors que els permetin desenvolupar creences sobre si mateixos i sobre la realitat que no els limitin ni afavoreixin la predicció de profecies perjudicials.
Si vols saber més sobre la Profecia autocomplerta (també coneguda com a Efecte Pigmalión), pots informar-te sobre l’experiment que Rosenthal i Jacobson van realitzar en 1968 en una escola de primària, amb el qual es va comprovar l’efecte de les expectatives dels professors sobre el rendiment dels estudiants.
