ESTIMULACIÓ BILATERAL (EMDR)

La tècnica de l’estimulació bilateral (EMDR), es va desenvolupar per la psicòloga nord-americana Francine Shapiro en els anys 80. Tècnica coneguda com a dessensibilització i reprocessament per moviment ocular (EMDR de les seves sigles en anglès: Eye Movement Desensitization and Reprocessing).

La EMDR (moviments oculars, estimulació bilateral tàctil o auditiva) es va crear per al tractament de pacients amb Trastorn per Estrès Postraumàtic. Avui s’utilitza per a mitigar el malestar provocat per records traumàtics o dolorosos, integrant-los en la memòria biogràfica del pacient.

Mitjançant l’estimulació bilateral es treballa a reprocessar i integrar de manera satisfactòria i en un nombre reduït de sessions els records traumàtics com abusos sexuals, situacions de violència, catàstrofes, etc…

S’incideix també en aquells records pertorbadors que generen pensaments atormentadores i emocions negatives en el dia a dia del pacient.