Persones o relacions tòxiques?

Persones o relacions tòxiques? Crec que mai oblidaré aquell treball en un taller metal·lúrgic. Només era un treball temporal mentre feia la carrera però vaig haver de deixar-ho abans dels 6 mesos. El motiu: no podia continuar suportant al meu cap, l’amo del negoci. Era una persona hostil, malhumorada i prepotent. Jo intentava fer bé el meu treball però ell aprofitava qualsevol excusa per a desqualificar-me, per a humiliar-me. Era una persona tòxica. O això pensava en aquell moment. Ha passat el temps i crec que hauria d’agrair-li a la vida per posar a aquesta persona en el meu camí.

zulmaury-saavedra-415227-unsplash-low-600x600

L’escriptor Bernardo Stamateas proposa en el seu llibre “Gent Tòxica” 13 tipologies de personalitats tòxiques, entre les quals trobem l’envejós, el descalificador, el fals, el psicòpata, el neuròtic o l’agressiu verbal. Probablement el meu excap reunia els requisits necessaris per a ser inclòs en moltes d’aquestes tipologies i segur que la lectura del llibre de Stamateas m’hagués ajudat a protegir-me d’ell en aquella època. Però hi ha un fet que desmunta d’alguna manera aquesta “teoria de les persones tòxiques”. Aquesta persona tenia dona, fills i un cercle d’amics. Jo l’havia vist interactuar en alguna ocasió amb aquestes persones i tenia un comportament certament diferent. El seu tarannà general era el mateix però les seves actituds i conductes eren molt més equilibrades. En aquell moment aquest fet només reafirmava la idea que hi havia una qüestió personal contra mi, però amb el pas del temps aquella experiència m’ha ajudat a entendre que no existeixen les persones tòxiques. Només existeixen les relacions tòxiques.

 

Deia Epícteto, filòsof de l’antiga Grècia que “quan algú t’irrita, és en realitat el teu judici qui ho fa”, i és que, difícilment algú pot fer-ens mal sense el nostre consentiment. Així doncs, el poder que tenen les persones per a generar en nosaltres pensaments i emocions negatives està limitat al grau en què aquestes són capaços de fer-nos connectar amb els nostres conflictes interns. Són persones que, per algun estrany motiu, tenen la capacitat de fer present el nostre costat més fosc, de posar-nos davant d’un mirall on veure reflectits les nostres pors, les nostres inseguretats, les nostres frustracions o els nostres rancors.La psicologia analítica de Jung proposava l’arquetip de l’Ombra, molt relacionat amb el concepte freudià de l’inconscient. L’Ombra era entesa com aquella part oculta i fosca de la nostra personalitat que roman reprimida en les profunditats de la ment. La lluita real per a aconseguir el nostre benestar és precisament l’acceptació d’aquesta Ombra que intenta emergir a la superfície cada vegada que té una oportunitat. Seguint aquest plantejament podríem dir que les persones que podem dir “tòxiques” són simplement aquelles que aconsegueixen que connectem amb aquelles parts de nosaltres mateixos que no acceptem i amb aquells conflictes que no hem aconseguit resoldre.

Jo no sé quina era la intenció real del meu excap quan em parlava amb menyspreu i, probablement, mai ho sabré. El que si que sé ara és que aquelles situacions activaven una part de la meva personalitat que no volia reconèixer o amb la qual no sabia com bregar. El gran malestar experimentat, i el fet de no ser capaç d’acceptar el meu propi costat fosc, m’impulsaven a culpar a l’altre i a veure’m com una víctima. Per a mi era molt més fàcil pensar que el meu cap era una persona tòxica que plantejar-me la possibilitat que era jo el principal responsable de com em sentia.

Indubtablement aquesta va ser una relació tòxica, en la qual el tipus de comunicació al fet que era sotmès pel meu cap, feia emergir els meus conflictes interns no solucionats. Ha passat el temps, i experiències com aquella m’han ajudat a conèixer i acceptar una mica més la llum i l’ombra de la persona que més poder té per a fer-me patir i amb la qual espero anar millorant la relació amb el temps; jo mateix.

Whatsapp

Newsletter